La pasta... quan pens a la pasta fresca em ve al cap la meva nonna Edda. Retorn a aquells matins amb la taula enfarinada, a les seves mans fortes i segures. Tagliatelle, lasagne, taglierini... Un nin que sense saber-ho veia la poesia de la cuina italiana materialitzar-se davant d'ell.
La meva nonna Edda per ben cert n'estarà contenta... des d'onsevulla que ens miri. Aquesta recepta és també el seu record, aquesta recepta és per ella...
Empolvoram una post de fusta amb farina. Feim un volcà amb la farina per a la pasta, i posam enmig els ous. Trencam els ous d'un amb un i començam a pastar incorporant la farina.
Pastam vigorosament per almanco 10 minuts, amb la part interna del palmell.
Una vegada obtinguda una pasta homogènia l'embolicam amb pel·lícula transparent i la deixam reposar per almanco mitja hora.
De la pasta reposada en feim dues meitats. Una d'aquestes la tornam a embolicar en pel·lícula transparent mentre treballam l'altra, per evitar que s'assequi.
Començam a estirar una de les meitats que hem fet, ajudant-nos d'un aprimador.
Continuam a aprimar la pasta fins que arribem a la gruixa desitjada. Això ho podem fer amb l'aprimador o bé amb la màquina per la pasta. Amb un aprimador la pasta adquireix una rugositat especial, però cal molta més força i temps que no amb la màquina. Ara bé, no tothom té la màquina a casa.
Una vegada estirada la pasta la tallam així com vulguem. En aquest cas hem fet tagliatelle, que fan 1 cm d'ample i 1-1,5 mm de gruixa. La majoria de màquines per aprimar la pasta duen incorporat el complement per fer tagliatelle.
Bullim les tagliatelle en aigua abundant i salada, i les feim coure per 2-3 minuts (no més!).
La combinació preferida de la meva nonna Edda de les tagliatelle és amb el ragù... tot un clàssic de la cuina italiana!
Ingredients
Pas a pas
Empolvoram una post de fusta amb farina. Feim un volcà amb la farina per a la pasta, i posam enmig els ous. Trencam els ous d'un amb un i començam a pastar incorporant la farina.
Pastam vigorosament per almanco 10 minuts, amb la part interna del palmell.
Una vegada obtinguda una pasta homogènia l'embolicam amb pel·lícula transparent i la deixam reposar per almanco mitja hora.
De la pasta reposada en feim dues meitats. Una d'aquestes la tornam a embolicar en pel·lícula transparent mentre treballam l'altra, per evitar que s'assequi.
Començam a estirar una de les meitats que hem fet, ajudant-nos d'un aprimador.
Continuam a aprimar la pasta fins que arribem a la gruixa desitjada. Això ho podem fer amb l'aprimador o bé amb la màquina per la pasta. Amb un aprimador la pasta adquireix una rugositat especial, però cal molta més força i temps que no amb la màquina. Ara bé, no tothom té la màquina a casa.
Una vegada estirada la pasta la tallam així com vulguem. En aquest cas hem fet tagliatelle, que fan 1 cm d'ample i 1-1,5 mm de gruixa. La majoria de màquines per aprimar la pasta duen incorporat el complement per fer tagliatelle.
Bullim les tagliatelle en aigua abundant i salada, i les feim coure per 2-3 minuts (no més!).
La combinació preferida de la meva nonna Edda de les tagliatelle és amb el ragù... tot un clàssic de la cuina italiana!