Avui en dia, almanco al meu redol, podem trobar bunyols gairebé tot l'any. Sobretot en l'estiu, que els turistes llépols eixamplen les butxaques de les bunyoleres. Però, tanmateix, els bunyols en l'estiu no són bons. Almanco no ho són tant com quan n'és temps: a la tardor.
A ca nostra els bunyols només es feien els dies que circumdaven la festa de Les Verges, o sigui, Santa Úrsula (el 21 d'octubre). I era tota una esdevinença! Festa grossa quan anava a ca la padrina, i la tia havia preparat aquelles palanganes infinites carregades de bunyols. I, tanmateix, jo era com ella: en menjar-ne un o dos acabats de fer, ja em bastava. Era més important el ritus, el fet i la festa que no la menja en si. I talment, encara avui faig bunyols -amb la tia a la memòria- per fer la festa, per passar l'horabaixa i per menjar-ne un o dos acabats de fer. Per aquest motiu he procurat de portar-vos una recepta de bunyols per a dos.
Perquè receptes de bunyols sé ben cert que en trobareu moltes, però per a dos, ja no. Avui no és com un temps. Anys enrere la padrina feia tongades i tongades de bunyols, que llavor es repartien entre fills i nets fins que en quedaven. I si hi havia visita -cantadors de serenates, o no-, la feies contenta amb un platet de bunyols. Però avui amb una petita ració per llepolia ja ens basta! Amb aquesta recepta surten devers dues dotzenes de bunyols.
Si voleu saber-ne més sobre l'origen i l'evolució de la festa de les Verges a Mallorca, inclosa la tradició gastronòmica, podeu llegir el següent article, on en parl en detall:
Les Verges (I): Santa Úrsula i el cant de serenates
A Alcúdia és ben viva la tradició dels bunyols i les serenates el dissabte de Les Verges. Un grup de cantadors locals es passeja pels carrers cantant serenates a les fadrines, enviats pels respectius estimats (o pares, segons l'edat). El repertori és variat, si bé hi destaca la tonada "Enmig des carrer estic", de tradició local. La podeu sentir en aquest enregistrament fet a la Plaça d'Alcúdia el dissabte de Les Verges de l'any 2017, publicat per l'Ajuntament d'Alcúdia:
Així mateix també vos deixam amb la versió que n'interpreta Sarau Alcudienc, basada en la tonada i la lletra populars recollides al nostre poble. La primera de les estrofes diu així:
Enmig des carrer estic
i es qui passa s'arracona.
Margalida, bona nit,
ja pots pensar qui t'ho dona!
Testimoniant la tradició bunyolera de l'illa podem trobar nombroses referències a aquests dolços en el cançoner popular. Com ara la cançó següent:
Fa bunyols dins sa caldera
i és plena d’oli qui bull
i de sa pasta està enrere
i té damunt sa pastera
dos ribells a caramull.
Els bunyols, com hem dit, són símbol de festa, d'alegria; són un símbol positiu. Així ho podeu veure en la cançó:
Val molt més anar a matances,
o a casa que fan bunyols,
que anar darrere bergantes
carregades de perols.
Finalment, una cançó de copeo, senzilla i graciosa:
Si vols que te digui
lo que és un bunyol:
és pasta redona
d'un forat tot sol.
I ara, sí: ben amarats de festa i tradició... ja podem començar a pastar!
Bullim la patata, sencera i amb la pell, fins que sigui ben cuita.
Deixam reposar una mica la patata per tal que no ens cremem i la pelam. No hem de deixar que refredi del tot, perquè sinó ens farà grumolls.
Capolam la patata amb un passapurés, dues vegades per assegurar-nos que quedi una pasta fina.
Prenem 100 mL d'aigua de la cocció (que encara és tèbia) i hi fonem el llevat. Ho incorporam al ribell on pastam.
Hi afegim l'ou i la farina a poc a poc. Hem de pastar una bona estona (10-15 min), fins que "faci tel" o apareguin les primeres bombolles. La pasta ha de quedar clara i aferradissa, però alhora ha de ser elàstica.
Tapam la pasta i la deixam tovar fins que dobli el volum.
En ser a punt la pasta posam una paella plena d'oli al foc. Podeu fer servir oli de llavors per fregir. A banda preparam un ribellet amb aigua amb sal.
En ser ben calent l'oli fregim els bunyols. La tècnica és la següent: la mà esquerra ha de ser dins el ribell de la pasta, i la mà dreta ha de tenir a l'abast el ribellet amb aigua i sal. Mullam la mà dreta en l'aigua, pitjam la mà esquerra per a fer sortir una bolleta de pasta i la prenem amb la mà dreta. Hem d'agafar la bolla amb els dits polze i anul·lar, fent el forat mentre deixam caure el bunyol dins l'oli.
En pocs segons els bunyols prendran color per la part que toca l'oli. Els giram i, quan siguin cuits per l'altra banda, els treim i col·locam en una safata amb paper absorbent.
Els podeu menjar mullats en sucre o en mel, així com més vos agradin. Molts d'anys!
Ingredients
Pas a pas
Bullim la patata, sencera i amb la pell, fins que sigui ben cuita.
Deixam reposar una mica la patata per tal que no ens cremem i la pelam. No hem de deixar que refredi del tot, perquè sinó ens farà grumolls.
Capolam la patata amb un passapurés, dues vegades per assegurar-nos que quedi una pasta fina.
Prenem 100 mL d'aigua de la cocció (que encara és tèbia) i hi fonem el llevat. Ho incorporam al ribell on pastam.
Hi afegim l'ou i la farina a poc a poc. Hem de pastar una bona estona (10-15 min), fins que "faci tel" o apareguin les primeres bombolles. La pasta ha de quedar clara i aferradissa, però alhora ha de ser elàstica.
Tapam la pasta i la deixam tovar fins que dobli el volum.
En ser a punt la pasta posam una paella plena d'oli al foc. Podeu fer servir oli de llavors per fregir. A banda preparam un ribellet amb aigua amb sal.
En ser ben calent l'oli fregim els bunyols. La tècnica és la següent: la mà esquerra ha de ser dins el ribell de la pasta, i la mà dreta ha de tenir a l'abast el ribellet amb aigua i sal. Mullam la mà dreta en l'aigua, pitjam la mà esquerra per a fer sortir una bolleta de pasta i la prenem amb la mà dreta. Hem d'agafar la bolla amb els dits polze i anul·lar, fent el forat mentre deixam caure el bunyol dins l'oli.
En pocs segons els bunyols prendran color per la part que toca l'oli. Els giram i, quan siguin cuits per l'altra banda, els treim i col·locam en una safata amb paper absorbent.
Els podeu menjar mullats en sucre o en mel, així com més vos agradin. Molts d'anys!
1 thought on “Bunyols de les verges”