Cocarrois de verdura

Un plat tan simple com un tipus de panada farcida de verdures, bàsicament bledes, enriquides amb panses i pinyons.

Els cocarrois constitueixen una de les menjues més característiques de la cuina mallorquina. Un plat tan simple com un tipus de panada farcida de verdures, bàsicament bledes, enriquides amb panses i pinyons.

És un d’aquells plats que sempre he vist per ca nostra, ja que la padrina sovint en fa i en reparteix a fills i nets (sempre té el forn en marxa!). Tradicionalment la pasta du una part de saïm (i hi ha qui hi posa vermell d’ou), però per tal de fer-la més lleugera jo hi pos només oli d’oliva, que sigui bo, i aigua.

Veureu que hem fet servir colflori morada, però el resultat és ben igual si s’empra colflori blanca. Només es tracta d’un joc de color, per divertir una mica el plat.

Amb aquestes mesures (segons la mida del tassó amb què mesureu els líquids) surten devers una dotzena de cocarrois. Vos anim que vos hi poseu, és ben senzill i el resultat paga la pena!

Cocarrois de verdura

Preparació 30 minutes
Cocció 1 hour
Total 1 hour 30 minutes
Porcions: 6

Ingredients
  

Per a la pasta:
  • 1/2 tassó d’oli d’oliva
  • 1 tassó d’aigua
  • 550 g farina (aproximadament)
Per al farcit:
  • 1 manat de bledes
  • 1/2 colflori
  • 5 grans d’all
  • 1 manat de cebes tendres (o un porro)
  • 50 g panses (una grapada)
  • 50 g pinyons (una grapada)
  • Pebre bo, pebre bord, julivert, sal

Procediment
 

Per al farcit:
  1. Rentam les bledes, en treim la part granada del tronxo i les tallam a bocins més o manco petits. Ho abocam en un recipient.
  2. Tallam la colflori en bocins menuts i l’afegim al recipient amb les bledes. Hi afegim les cebes tendres i els alls tallats ben petits.
  3. Trempam les verdures amb un bon roll d’oli d’oliva, pebre bord, pebre bo i sal. Posau espícies i sal abundantment, ja que les verdures totes soles són ben insípides.
  4. Deixam reposar la verdura mentre començam a preparar la pasta.
Per a la pasta:
  1. En un ribell, mesclam l’oli i l’aigua (si és tèbia anirà més bé), amb una punta de sal. Anam afegint farina a poc a poc i pastant.
  2. Afegim farina fins que la pasta prengui consistència i no s’aferri. En esser a punt, tapau-la amb un pedaç fins que vos poseu a fer els cocarrois.
Per als cocarrois:
  1. Prenem una bolleta de pasta (de la mida d’una pilota de golf, més o manco) i l’aplanam; podem ajudar-nos d’un aprimador, però amb les mans pot bastar. Feis la pasta primeta, i farà crec-crec en esser cuita.
  2. Enmig de la pasta, ajudant-nos amb una cullera, hi col·locam un munt de farcit, tenint cura que hi hagi de tot (panses, alls, cebes…).
  3. Delicadament, ajuntam dues de les voreres fent que el plec ens quedi damunt les verdures. Pressionam lleugerament amb els dits per tal que no s’obri, i amb unes tisores retallam l’excés de pasta al plec.
  4. Aprimam el plec i el tancam bé amb una randa de pessics, de cap a cap.
  5. A mesura que anam fent els cocarrois, els posam dins una palangana de forn folrada amb paper vegetal.
  6. En tenir mitja palangana plena, encenem al forn a 180 ºC. En tenir tots els cocarrois a punt, els enfornam per 40-50 minuts.
  7. En veure que els cocarrois han agafat un bon coloret, comprovam que tenguin solera. Apagam el forn, els deixam refredar i… ja és cuit!
  8. Només ens queda tastar-los! Alerta que cremen 😉

Notes

  • Podeu deixar les verdures trempades d’un vespre per al sendemà, deixades dins la gelera. Així s’amararan bé amb les espícies i amollaran aigua.
  • En fer la pasta, deixau-la reposar 15-20 minuts abans d’acabar-la. Veureu que així torna elàstica i es treballa molt més bé, sense foradar-se.
  • Procurau que el farcit no tengui gaire líquid en posar-lo damunt la pasta. En tancar el cocarroi, anau alerta que no vos quedin bocins de verdura entre els plecs, ja que faran que s’obri en ser dins el forn.

2 comentaris

  1. Cercava una recepta per fer cocarrois sense saïm i he vengut a parar aquí.
    La pasta ha quedat perfecta! El farcit l’he fet amb ses verdures que corrien per la gelera, però han sigut ben bons igualment. Gràcies per compartir la recepta!

    • D’ençà que vaig fer la prova de no posar-n’hi, trob que no hi fa cap falta el saïm als cocarrois! Ja estic content que la recepta hagi estat útil, molt agraït del comentari. I sí, a ca nostra cada fornada de cocarrois surt diferent segons quina sigui la verdura de temporada o els roïssos que arrosseguin per la gelera… i trob que això els fa més bons 😉

      Gràcies i salut,
      Toni Mateu.

Respon a Antoni MateuCancel·la la resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Recipe Rating