Conill amb ceba

Una tradicional recepta de greixonera que exalta egrègiament el gust de la carn de conill.

El plat que avui vos duc és un d’aquells que sempre he vist a casa, que d’infant no m’agradaven però que ara apreciï enormement. De fet, el conill amb ceba és un dels meus plats preferits. Fa un temps ja vos vàrem delir amb una recepta similar: la llagosta amb ceba. Avui veurem la versió de la terra, tot i que a mi m’agrada també posar-hi una grapada de gambes. Tots els que hem crescut a Mallorca coneixem la cançó “Si t’agrada es conill amb ceba… uatxiquei!“, senyal de la popularitat del plat.

A ca nostra, quan la padrina feia conill amb ceba sempre hi posava dues cuixes de pollastre, perquè sempre hi havia qualque cosí remugador que no anava de conill. Com veureu, en aquesta recepta jo també he mesclat el pollastre i el conill. 

En aquest plat són molt importants les plantes aromàtiques. Amb el conill hi diu molt bé la farigola (o frígola); com que les fulles són molt petites i poden resultar molestes si es mesclen amb la ceba, jo prenc un grapat de brots de farigola i en faig un feix lligant-los amb cordell de cuinar. D’aquesta manera, quan el plat és apunt puc enretirar el feix de farigola fàcilment. Com en els aguiats en general, el toc especial ve donat per una picada d’ametla (o avellana) amb un grapat de fulles de moraduix fresc. 

Amb gambes o sense, amb pollastre o sense, però sempre amb conill… començam la recepta!

Conill amb ceba

Preparació 20 minutes
Cocció 1 hour
Total 1 hour 20 minutes
Porcions: 4

Ingredients
  

Ingredients
  • 4 cuixes de pollastre
  • 2 cuixes de conill
  • Farina per arrebossar la carn
  • Una dotzena de gambes
  • Mitja dotzena de cebes
  • 1 tassó d’oli d’oliva
  • Dos grans d’all
  • Un tassonet de brandy
  • Sal, pebre bo, pebre de cirereta i dues fulles de llorer
  • Farigola embolicada amb fil de cuinar
  • Ametles torrades i fulles de moraduix, per la picada

Procediment
 

Procediment
  1. Abocam un bon roll d’oli d’oliva (approx. un tassó) dins una greixonera de bona mida. En ser calent, hi sofregim les gambes durant uns 5-10 minuts, segons la mida. En ser cuites, les reservam.
  2. En el mateix oli hi sofregim la carn, que haurem trempat i enfarinat. Giram tots els talls de tant en tant perquè quedin ben sofregits arreu.
  3. Quan hagin pres un bon coloret (10-15 min), reservam els talls de carn. No han de ser cuits del tot.
  4. Abocam tota la ceba dins el mateix oli, tallada en rodanxes no massa primes. Com veis, hem fet servir ceba blanca i ceba vermella. També hi posam l’all i el pebre de cirereta. Hi afegim una bona grapada de sal.
  5. Passats uns deu minuts, quan la ceba s’hagi començat a morir, hi afegim un tassonet de brandy. Quan se l’hagi begut, un tassó d’aigua o brou. Quan el brou bulli, hi posam les tallades de carn, un feixet de farigola i dues fulles de llorer.
  6. Ho deixam coure amb la tapadora a foc baix fins que la carn sigui ben cuita, uns 40-50 minuts. Els darrers cinc minuts hi afegim les gambes i una picada d’ametla i moraduix.
  7. Ho deixam reposar uns minuts i ho servim quan encara és calent. Vos recomanam que l’acompanyeu amb una cullerada de purè de patates casolà. Ja és cuit!

Notes

  • Com molts de plats de greixonera, aquest plat és més bo d’un dia per l’altre.
  • L’acompanyament ideal és un purè de patates. El podeu preparar esclafant un parell de patates bullides amb dos tascons de mantega i un glop de llet, tot trempat amb sal, pebre bo i nou moscada. També el podeu servir amb una mica d’arròs bullit.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Recipe Rating