La farina de ciurons és l'ingredient principal d'aquest plat, emblema de la Toscana i la Ligúria, que no podreu oblidar després d'haver-lo tastat.
Primer de tot cernem la farina de ciurons amb un sedàs, perquè quedi ben prima.
Afegim a la farina de ciurons tota l'aigua, una part de l'oli (dos terços, aproximadament) i la sal.
Amb unes barnilles ho mesclam bé perquè la farina s'hidrati.
Hi afegim un brot de romaní i ho deixam tapat a la gelera tota la nit, o almenys 12 hores. Aquest repòs és molt important.
El sendemà treim la mescla de le gelera i llevam l'escuma que s'haurà format a la superfície. Podem treure el romaní. Veureu que la farina i l'aigua s'hauran triat: és normal. Amb dues girades de cullera tornarà a ser homogènia.
Encalentim el forn a màxima temperatura.
Prenem una llauna de forn i hi escampam un bon roll d'oli, que pot ser d'oliva o de gira-sol.
Hi abocam la mescla amb un cullerot, de manera que tapi tota la llauna però que no sigui més gruixada que un dit. Amb la nostra llauna, la quantitat de mescla adient és de 4-5 cullerots.
L'enfornam a 250 ºC, amb la llauna que toqui la base del forn, durant 6-7 minuts.
Passats aquests minuts, col·locam la llauna a la part de més a dalt del forn, perquè es torri per damunt.
La hi deixam fins que tengui bon color, uns 6-7 minuts més.
Vos recomanam que la mengeu acabada de treure del forn, encara calenta, servida ben rosada de pebre bo. Ja és cuit!
comensals 0