En Toni Mateu
Mallorquí d’Alcúdia, doctor en bioquímica i biotecnologia, i cuiner de diumenges. O dit d’una altra manera: algú que passa la vida pesant i mesclant ingredients esperant que tot surti així com toca.
Al laboratori com dins la cuina controles temperatures, esperes amb paciència que la reacció faci la seva feina… i de vegades surts amb una obra mestra, i de vegades amb un desastre que és millor no comentar. I en totes dues bandes has d’acabar escurant allò que has embrutat. La diferència és que a la cuina, si tot va bé, te’n pots llepar els mostatxos.
Per motius d’estudi he viscut gairebé deu anys a fora de Mallorca, set dels quals a Itàlia, la meva segona casa. Quan enyorava Mallorca, cuinava les receptes de ca nostra. Quan volia entendre Itàlia de veres, cuinava les receptes de la zona i vaig poder aprendre dels seus sabors, les seves tradicions i la seva manera tan especial (i seriosa, molt seriosa!) d’entendre el menjar.
La cuina no és només tècnica: és memòria, és identitat, és la manera més deliciosa de preservar allò que som. Aquesta passió per la identitat i cultura popular mallorquina la desenvolup també al meu blog principal, antonimateuvera.cat, on hi public articles de tant en tant. Vos convid a pegar-hi una ullada. La cuina i la cultura popular, al cap i a la fi, beuen de la mateixa font… i de vegades, de la mateixa botella de vi.
El projecte
Ja és cuit! va néixer com un recull de receptes de casa, d’aquelles que es fan de memòria, sense pesar ni mesurar gaire —tot i que el jo científic necessita apuntar les dosis de cada experiment de recepta, per poder-la replicar si surt bé. Les has vistes fer tantes vegades que les dus dins les mans, i seria una llàstima no compartir-les.
Ara, en una nova etapa, el projecte continua amb la mateixa il·lusió: compartir la cuina de ca nostra —i la italiana que he après durant aquests anys— amb qui vulgui escoltar, i seguir aprenent receptes noves pel camí. Perquè la cuina, com la ciència, és millor quan es comparteix.
Partim? Venga, que ja és cuit!
